ESPAI VILATORTA

dijous, 19 de juny del 2014

divendres, 13 de juny del 2014

RUTA DELS RELLOTGES DE SOL

Informació tècnica de la ruta subministrada per WIKILOC.COM.

Aquesta ruta transcorre pel poble de Sant Julià de Vilatorta, i visita els principals rellotges de sol que hi ha en bon estat repartits per algunes façanes del poble. El recorregut comença al Parc de les 7 Fonts, tot i que al tractar-se d’un recorregut circular, el podem començar i acabar on vulguem. La ruta segueix un recorregut enllaçant carrers i situant en ells els rellotges més significatius. N’hi ha de tots tipus, d’antics i de més moderns, fins arribar al més representatiu de tots, el rellotge de la zona esportiva, anomenat Àngel de la Concòrdia, i format per 5 rellotges diferents: un analemàtic, dos verticals, un esfèric i una meridiana, en el que hi apareix, a més, la situació, els signes del zodíac, el calendari, etc. Destacar igualment la presència al terme de Sant Julià de dos rellotges més, realment bonics i en perfecte estat de conservació; són els que hi ha a les masies d’El Llopart i de Cànoves. Al tractar-se de masies allunyades del nucli urbá no hem cregut oportú de incloure-les a la ruta, ja que al tractar-se d’una ruta senzilla i familiar, es fa molt complicat poder-hi arribar caminant.

Esta ruta transcurre por el pueblo de Sant Julià de Vilatorta, y visita los principales relojes de sol que hay en buen estado repartidos por algunas fachadas del pueblo. El recorrido comienza en el Parque de las 7 Fonts, aunque al tratarse de un recorrido circular, lo podemos empezar y terminar donde queramos. La ruta sigue un recorrido enlazando calles y situando en ellos los relojes más significativos; hay de todos tipos, de antiguos y más modernos, hasta llegar al más representativo de todos, el reloj de la zona deportiva, llamado Ángel de la Concordia, y formado por 5 relojes diferentes: uno analemático, dos verticales, uno esférico y una meridiana, en el que aparece, además, la situación, los signos del zodiaco, el calendario, etc. Destacar igualmente la presencia en el término de Sant Julià de dos relojes más, realmente bonitos y en perfecto estado de conservación, son los que hay en las masías de El Llopart y de Cànoves. Al tratarse de masías alejadas del nucleo urbano no hemos creído oportuno incluirlas en la ruta, ya que al tratarse de una ruta sencilla y familiar, se hace muy complicado poder llegar caminando.

This route passes through the village of Sant Julia de Vilatorta, and visits the main sundials that are in good condition spreaded by some facades of the houses. The route begins in the Park at 7 Fonts, although being a circular route, we can start and finish where we want. The route follows a path linking streets and shows the most significant watches, there are all kinds of ancient and modern, but the most representative of all, watch the sports area, named Angel de la Concorde, and formed for 5 different clocks: one analemático, two vertical, one spherical and a meridian, in which there is also the situation, zodiac signs, calendar, etc. We note the presence of two clocks, really beautiful and in perfect condition, are those in the farmhouses of the Llopart and Cànoves. They are far from the urban zone and we have not included in the route, because it is an easy and familiar path and this makes it hard to get walking.

1-Carrer de la Font

2-Can Bufó

3-Can Colomer

Canoves

5-Lapida nº del cementiri de Sant Julià "Totes fereixen, l'ultima mata"

6-Carrer de la Font 16

El Lleopard

8-El Puig

9-Rellotge esfèric del Padre Manuel Cazador al col·legi del Roser

10-Carrer Terrissers

11-Plaça Major

12-Passeig Mossen Cinto Verdaguer

Fotografia : @Espai Vilatorta

prohibida la reproducció total o parcial sense citar-ne l'origen

Centre Mediterrani del rellotge de sol

Situació dels rellotges

dijous, 12 de juny del 2014

LES CARAMELLES DEL ROSER, 425 anys

Sant Julià de Vilatorta

bressol de caramelles

Sant Julià de Vilatorta viu un fenòmen de voluntat col•lectiva des de fa més de 400 anys: Les Caramelles del Roser.

Les caramelles són un costum estès arreu de Catalunya. Des de mitjan del segle XIX, quan s’inicià l’interès per recollir i estudiar la cultura popular, tots els folkloristes ens donen descripcions força detallades de com es practiquen les caramelles en diferents pobles i indrets dels Països Catalans. Tot i la diversitat de detalls que s’hi observen, hi ha uns trets comuns que les defineixen:

Les caramelles són un cant de salutació pasqual fet per una colla de cantaires pels carrers i masies d’una població; solen tenir també caràcter de celebració de primavera i de galanteig a les noies casadores; els cantaires van abillats de manera tradicional i festiva i acompanyats, encara que no sempre, d’un grup instrumental, com a recompensa se’ls obsequia amb queviures o diners.

Per als veïns de Sant Julià de Vilatorta, la desfilada dels caramellaires del Roser, cantant els goigs, el matí de Pasqua Florida, és una cosa tan natural i tan nostra com l’aigua de les “Set Fonts”. Així ho hem vist sempre i així ho hem sentit explicar als nostres pares.

Pel fet d’haver conservat el cant dels goigs del Roser i la indumentària antiga de la festa, les Caramelles del Roser van cridar l’atenció dels estudiosos ja des del s. XIX. El primer que en fa esment és Valeri Serra Boldú en el Llibre popular del Rosari -1917-, en l’article Costums de Pasqua -1918- i en la seva obra més important Llibre d’or del Rosari a Catalunya -1925-. Aureli Campmany a “Catalunya Ràdio” (la publicació), Tomàs Caballé Clos al Folklore Català, i Joan Amades al Costumari Català, també parlen de les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta.

Se sap que les Caramelles del Roser estaven establertes el 1590 (la butlla de la fundació de la Confraria del Roser de Sant Julià de Vilatorta està datada i segellada el 23 d’abril de 1592, cosa que confirma documentalment la data coneguda. La fundació oficial de la confraria, probablement, ratificava una pràctica ja existent. Això explica la diferència de dos anys entre les dues dates esmentades (1590-1592). L’ús dels bordons data del 1680.

No sabem quina era la indumentària que van adoptar els caramellaires en el seu origen però en el Llibre d’Obra de la Confraria del Roser consta que a mitjans del segle XVIII es van “refer dos bastons per les camalleres al preu de 5 monedes”. Molt probablement va ser en aquesta època quan es va adoptar la capa llarga i el barret de copa que encara avui els distingeixen.
***
El matí de la diada de Pasqua Florida surten els Caramellaires del Roser, que amb aire pausat i solemne van recorrent els carrers del poble tot cantant els goigs del Roser. Componen la comitiva dues fileres de caramellaires vestits amb capa llarga negra, barret de copalta del mateix color i llaç català de color vermell; cada caramellaire porta un bordó o vara tornejada amb que duu la imatge de la Mare de Déu del Roser. La comitiva va encapçalada per la bandera de la confraria i la tanca un grup de músics abillats amb capa llarga de color morat, barret de copalta del mateix color i llaç català de color blau marí. Infants amb bastons tornejats amb un pom de flors al cim i cintes de colors acompanyen el seguici. Els cistellaires passen casa per casa recollint les aportacions dels vilatans.

Els goigs del Roser són els protagonistes de la festa. Les estrofes amb text i música arcaics, tramesos de generació en generació, es van desgranant i alternant amb la tornada instrumental. En passar per la part vella del poble, les Caramelles del Roser adquireixen un regust especial, els seus cants troben ressò en les velles parets i portals de pedra picada, on encara vibra el record de les generacions que ens precediren i en llegaren aquest preuat costum.

A més dels goigs del Roser, cada any s’estrena una peça nova, composta expressament per a la ocasió, obra d’autors locals. Aquestes peces es canten a les places i a les cruïlles dels carrers. Aquestes obres solen ser cants dedicats a la Pasqua, al desvetllar de la primavera, de temàtica local, alhora que saluden als vilatortins i els desitgen tota mena de benaurances. Una de les peces fixes del repertori és la sardana “Som vilatortins” amb música de Manel Suñé i text del seu fill Josep. El fet d’estrenar cada una obra nova és un bell contrapunt a la música arcaica dels goigs. El vell arbre d’arrels profundes és vivificat cada any amb saba nova.

Text: web del Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta

Fotografia: Lluís Solanas

dimarts, 10 de juny del 2014

RUTA ARQUITECTURA MODERNISTA, HISTORICISTA I NOUCENTISTA S.XIX-XX

Informació tècnica subministrada per WIKILOC.COM

UN MUSEU AL AIRE LLIURE
El recorregut que us presentem no té cap tipus de dificultat, és planer, transcorre pel nucli urbà del poble al llarg de 3 km, i passa pels edificis més emblemàtics dels estils arquitectònics de finals del s.XIX i començament del s.XX, el modernisme, els estils historicistes i el noucentisme. També hem inclòs dins d’aquesta ruta les obres de Miquel Pallàs(1876-1943): Ca la Manyana, Can Pallàs, Can Menció, el Parc de les Set Fonts, l’edifici de l’antic Escorxador, Ca la Pipaire, Ca l’Anglada o Can Valls. Durant aquest període, mentre la majoria de pobles de l’entorn estaven immersos de ple en la revolució industrial, Sant Julià creixia gràcies a la construcció de cases d’estiueig. Va ésser llavors quan es van construir edificis emblemàtics com l’escola i capella del Roser, obra de l’arquitecte Manuel Vega gràcies a l’obra benèfica de Josep Puig i Cunyer, o el Parc de les Set Fonts o Cala Manyana obres de Miquel Pallàs. Una part dels edificis inclosos en aquesta ruta presenten trets característics del modernisme (Can Sunyer o la torre Montseny) o dels estils historicistes (Saló Catalunya d’estil neoàrab o Ca l’Anglada i Can Valls amb detalls d’estil neogòtic) però en molts d’ells es presenten trets de les diferents tendències arquitectòniques que van conviure a Catalunya durant aquest període. Tot i que no l'hem inclòs dins la ruta, volem destacar el Castell de Santa Margarita (Calldetenes). Es tracta d'un edifici construit el 1890 per l'arquitecte Enric Sagnier, com a segona residència, sota l'encàrrec d'Isidra Pons Serra, marquesa de Villota de San Martín i Sebastià Pascual de Bofarull. Enric Sagnier (1858-1931) destaca com un dels grans arquitectes catalans del periode comprès entre finals del segle XX i començaments del s.XXI. Utilitzant l'estil eclèctic i classicista i les tendències modernistes, va construir edificis tan significatius com l'Aduana de Barcelona, el Palau de Justicia, el Temple Expiatori del Tibidabo o la seu de La Caixa de Pensions de Via Laietana. Autors: Montse Piqué i Lluís Solanas.

ARQUITECTURA MODERNISTA, HISTORICISTA y NOUCENTISTA. S.XIX-XX El recorrido que os presentamos no tiene ningún tipo de dificultad, es llano, transcurre por el casco urbano del pueblo a lo largo de 3 km, y pasa por los edificios más emblemáticos de los estilos arquitectónicos de finales del s.XIX y principios del s.XX, el modernismo, los estilos historicistas y el noucentismo. También hemos incluido dentro de esta ruta las obras de Miquel Pallàs (1876-1943): Ca la Manyana, Can Pallàs, Can Menció, el Parc de les Set Fonts, el edificio de l’antic Escorxador, Ca la Pipaire, Ca l’Anglada o Can Valls. Durante este periodo, mientras la mayoría de pueblos del entorno estaban inmersos de lleno en la revolución industrial, San Julià crecía gracias a la construcción de casas de veraneo. Fue entonces cuando se construyeron edificios emblemáticos como la escuela y Capilla del Roser, obra del arquitecto Manuel Vega gracias a la obra benéfica de Josep Puig i Cunyer, o el Parc de les Set Fonts o Cala Manyana, obras de Miquel Pallàs. Una parte de los edificios incluidos en esta ruta presentan rasgos característicos del modernismo (Can Sunyer o la torre Montseny) o de los estilos historicistas (Saló Catalunya de estilo neo árabe o Ca l'Anglada y Can Valls con detalles de estilo neogótico) pero en muchos de ellos se presentan rasgos de las diferentes tendencias arquitectónicas que convivieron en Catalunya durante este periodo.

MODERNIST ARCHITECTURE, HISTORICIST STYLES AND NOUCENTISTA STYLE XIX-XX s. The route that we present does not have any kind of difficulty, it is plain, runs through the village of the town along 3 km, and passes the landmark buildings of architectural styles of the late nineteenth century and early twentieth century, the modernism and historicist styles. We have also included in this route works Miquel Pallàs (1876-1943): Ca la Manyana, Can Pallàs, Can Menció, Park de les Set Fonts, the building of the antic Escorxador, Ca la Pipaire, Ca l’Anglada o Can Valls. During this period, while most of the surrounding villages were completely immersed in the industrial revolution, San Julià grew with the construction of summer homes. It was then when they build iconic buildings such as schools and the Chapel del Roser, designed by architect Manuel Vega thanks to the charity of Josep Puig i Cunyer, or Parc de les Set Fonts or Ca la Manyana, created by Miquel Pallàs. One of the buildings included in this map show the characteristic features of modernism (Can Sunyer or la Torre Montseny) or historicist styles (Saló Catalunya neo-Arabic style or Ca l’Anglada or Can Valls with details of de gothic style) but in many they have taken from different architectural trends that existed in Catalonia during this period.

Edificis modernistes-historicistes-noucentistes s.XIX-XX

Lista de edificios modernistas-historicistas s.XIX-XX

1. Edifici La Crossandra

2.    Ca La Pipaire
3.     Can Menció.
4.     Saló Catalunya
5.   Ca l’Anglada.
6.     Ca l’Uriach (Vil·la Julia)
7.    Llar Juvenil
8.   Torre Montseny
9.     Can Madirolas
10.   Col.legi El Roser
11.   Capella Mare de Déu del Roser
12.   Ca la Manyana
13.   Ca l’Alvaró
14.   Can Valls
15.   Antic Edifici de l’Escorxador
16.   Edifici Restaurant La Troballa
17.   Villa Mercedes
18.   L’Arca de Noé
19.   Casal Núria
20.   Can Sunyé
21.   Aparador Modernista de l’Estanc

22.   Torre Anita
23.   Can Mir (Vil·la Violeta)
24.   Can Comas
25.   Villa Emilia
26.   Can Condes
27.   Can Pelà
28.   Parc de les Set Fonts
29.   Xalet de Sant Fèlix

30. Can Pallàs

1-Edifici la Crossandra

2-Ca la Pipaire

3-Can Menció

Conjunt de 2 habitatges dissenyat per Miquel Pallàs el 1931. És important fixar-se en la gran balconada de fusta, totalment atípica en l’arquitectura popular del nostre entorn. La façana recorda l’arquitectura tradicional basca, seguint un dels trets del noucentisme. El noucentisme tendeix a adoptar les corrents neopopulars o regionals, per tal de contraposar-se als estils internacionals dominants.

A nivell anecdòtic comentar que Miquel Pallàs construeix galeries en quasi totes les seves obres: galeries i porxades de grans dimensions en les façanes posteriors de Can Valls, Ca l’Anglada, Can Pallàs i Cala Pipaire (actualment desapareguda), i grans galeries de fusta a la façana del Casal Núria i de Can Menció.

4- Saló Catalunya

5-Ca l'Anglada

Edifici dissenyat per Miquel Pallàs (1897), construït com a 2a residència pel Dr.Anglada.

L’edifici segueix l’estil neogòtic podent-se veure en el portal l’entrada (arc de mig punt rebaixat), les finestres laterals, el finestral i balcó central, i en les baranes.

Cal fixar-se en el conjunt de façana: remats de coberta en forma d’agulla o pinacle, els emmerletats, finestres gòtiques i galeries d’arquets rebaixats que travessen les parts altes de les teulades.

Tant en aquest cas com en el cas de Can Valls, quan observem el conjunt ens recorda un palau o petit castell urbà, aquest era un tret de l’arquitectura civil a l’època modernista, recordant les construccions medievals (gòtic civil català).

En aquest cas tornem a veure la galeria a la façana posterior que abarca les 3 plantes.

A la cantonada hi ha una fornícula buida, sembla destinada a la figura de Sant Miquel, però que mai s’hi va col.locar.

6-Ca l'Uriach-Vil·la Julia

7- Llar Juvenil

8- Torre Montseny

9-Can Madiroles

10-Col·legi del Roser

11-Capella del Roser

12-Ca La Manyana

Es tracta de dos edificis dissenyats per Miquel Pallàs.

L’edifici més gran, situat a la cantonada, el va construir Miquel Pallàs el 1902. Disposa d’una gran galeria a la part posterior.

L’edificació més baixa era coneguda com a Ca la Vidua i es va construir el 1924.

Cal destacar els esgrafiats de la façana d’estil clàssic, evoquen imatges i decoració clàssica, i escenes d’oficis locals. Tant en decoració com en composició de l’edifici, es segueix la línea clàssica dins del Noucentisme.

Miquel Pallàs s’inspirà en els esgrafiats de la casa Masferrer a Sant Sadurní d’Osormort, per reproduir-los l’any 1924 a Can Pallàs, però només en una part de la façana de Ca la Vidua.

Aquests són importants perquè mantenen un estret parentiu amb els esgrafiats del Casal Núria, del 1929.

En la franja inferior, corresponent a la base del primer pis, hi figura un rengle de cinc requadres, el primer dels quals és una al·legoria del Temps, amb la representació d’un ancià barbut assegut, sostenint simbòlicament un cercle (la roda del temps). La resta de requadres són al·lusius als quatre elements de la natura: el Foc, representat per un infant que sosté una flama original; l’Aire, representat per un nen que vola damunt d’un ocell gegant; l’Aigua,

representada per un brollador amb ocells i cignes, i la Terra, representada per una dama semi ajaguda que sosté una panera de fruites. Tot un primer conjunt amb una càrrega poètica considerable.

Sobreposada a aquesta franja inferior, n’hi descobrim una altra superior on hi figuren quatre requadres més. En el primer s’hi representa el treball del camp amb l’escena d’un pagès que llaura amb bous. Fora el requadre i reforçant-ne el seu significat, sobre una peanya, la figura

d’un camperol amb barretina que duu en braços una garba de blat. Als seus peus s’hi llegeix Ceres, el nom de la deessa romana protectora de l’agricultura.

13-Ca L'Alvaró

14- Can Valls

L’edifici data del 1792, però posteriorment Miquel Pallàs el va remodelar el 1898, seguint l’estil neogòtic. Podem observar en les obertures i balconada detalls d’estil neogòtic, remats de coberta amb pinacles, i arrebossat de façana marcant les línees dels carreus. Aquest tractament del revestiment exterior és un tret del Modernisme: es solia arrebossar les façanes marcant les línees del material de tancament i es col·locaven sòcols i emmarcats d’obertures amb el mateix arrebossat. Es tractava bàsicament de vestir l’edifici, com si fós un decorat. Per exemplificar-ho només cal fixar-se en les façanes decorades de l’Eixample de Barcelona.

Hi ha una fornícula buida, on hi hauria d’haver anat la figura de St.Jordi, que mai s’ha col.locat.

A la planta baixa hi ha la botiga encara conservada en el seu estat original : inicialment era un estanc que amb el temps va passar a ser una botiga de queviures on es venia de tot. La importància està en el conjunt del mobiliari de fusta (taulells, prestatges) i en les pintures que decoren el sostre, tot conservat en el seu estat original.

A la part posterior hi ha una galeria, a nivell de totes les plantes.

15- Edifici del Escorxador

16-La Troballa

17-Villa Mercedes

18-Arca de Noé

19-Casal Núria

20-Can Sunyer

27-Can Pelà

Textos: Montse Piqué
Fotografia: Espai Vilatorta

RUTA DEL AERÒDROM VILATORTA

Ruta circular de 9 kms que passa pels indrets més significatius de l’antic aeròdrom del pla de la Quintana, a Sant Julià de Vilatorta. La ruta transcorre per la majoria d’elements que formaven part del camp d’aviació que hi va haver durant la Guerra Civil: varis refugis, un hangar i un polvorí. Es tracta d’un recorregut planer, ben indicat i fàcil per fer en família. Els refugis estan ben senyalitzats i alguns d’ells son accessibles. L’entorn és ombrívol i agradable de visitar. El temps previst per fer la ruta en bicicleta és d’1 hora i 28 minuts a ritme molt suau. Si es vol fer a peu i en família la durada del recorregut és aproximadament de 2 hores i 30 minuts. Autors: Montse Piqué i Lluís Solanas

Ruta circular de 9 kms que pasa por los elementos más significativos del antiguo aeródromo de Sant Julià de Vilatorta. La ruta transcurre por diferentes puntos de interés que formaban parte del campo de aviación que funcionó durante la Guerra Civil: varios refugios, un hangar y un polvorín. Se trata de un recorrido llano, bien señalizado y fácil de hacer en familia. Los refugios están correctamente señalizados y algunos de ellos son accesibles. El entorno es muy agradable y transcurre por espacios muy poco transitados y con abundante vegetación. El tiempo calculado, realizado en bicicleta y ritmo muy tranquilo, es de 1 hora y 28 minutos. El recorrido a pie dura aproximadamente 2 horas y 30 minutos.” 9 km

Circular route passing through the most significant elements of the old airfield Sant Julia de Vilatorta. The route passes through different points of interest that were part of the airfield that operated during the Civil War: several shelters, a hangar and a tinderbox. It is a flat course, well marked and easy to do as a family. The shelters are properly marked and some of them are accessible. The setting is very nice and takes very little frequented by spaces and abundant vegetation. The calculated time, made by bicycle and quiet pace, is 1 hour and 28 minutes. The walk takes about 2 hours and 30 minutes.

WIKILOC