ESPAI VILATORTA: RUTA ARQUITECTURA MODERNISTA, HISTORICISTA I NOUCENTISTA S.XIX-XX

Informació tècnica subministrada per WIKILOC.COM

UN MUSEU AL AIRE LLIURE
El recorregut que us presentem no té cap tipus de dificultat, és planer, transcorre pel nucli urbà del poble al llarg de 3 km, i passa pels edificis més emblemàtics dels estils arquitectònics de finals del s.XIX i començament del s.XX, el modernisme, els estils historicistes i el noucentisme. També hem inclòs dins d’aquesta ruta les obres de Miquel Pallàs(1876-1943): Ca la Manyana, Can Pallàs, Can Menció, el Parc de les Set Fonts, l’edifici de l’antic Escorxador, Ca la Pipaire, Ca l’Anglada o Can Valls. Durant aquest període, mentre la majoria de pobles de l’entorn estaven immersos de ple en la revolució industrial, Sant Julià creixia gràcies a la construcció de cases d’estiueig. Va ésser llavors quan es van construir edificis emblemàtics com l’escola i capella del Roser, obra de l’arquitecte Manuel Vega gràcies a l’obra benèfica de Josep Puig i Cunyer, o el Parc de les Set Fonts o Cala Manyana obres de Miquel Pallàs. Una part dels edificis inclosos en aquesta ruta presenten trets característics del modernisme (Can Sunyer o la torre Montseny) o dels estils historicistes (Saló Catalunya d’estil neoàrab o Ca l’Anglada i Can Valls amb detalls d’estil neogòtic) però en molts d’ells es presenten trets de les diferents tendències arquitectòniques que van conviure a Catalunya durant aquest període. Tot i que no l'hem inclòs dins la ruta, volem destacar el Castell de Santa Margarita (Calldetenes). Es tracta d'un edifici construit el 1890 per l'arquitecte Enric Sagnier, com a segona residència, sota l'encàrrec d'Isidra Pons Serra, marquesa de Villota de San Martín i Sebastià Pascual de Bofarull. Enric Sagnier (1858-1931) destaca com un dels grans arquitectes catalans del periode comprès entre finals del segle XX i començaments del s.XXI. Utilitzant l'estil eclèctic i classicista i les tendències modernistes, va construir edificis tan significatius com l'Aduana de Barcelona, el Palau de Justicia, el Temple Expiatori del Tibidabo o la seu de La Caixa de Pensions de Via Laietana. Autors: Montse Piqué i Lluís Solanas.

ARQUITECTURA MODERNISTA, HISTORICISTA y NOUCENTISTA. S.XIX-XX El recorrido que os presentamos no tiene ningún tipo de dificultad, es llano, transcurre por el casco urbano del pueblo a lo largo de 3 km, y pasa por los edificios más emblemáticos de los estilos arquitectónicos de finales del s.XIX y principios del s.XX, el modernismo, los estilos historicistas y el noucentismo. También hemos incluido dentro de esta ruta las obras de Miquel Pallàs (1876-1943): Ca la Manyana, Can Pallàs, Can Menció, el Parc de les Set Fonts, el edificio de l’antic Escorxador, Ca la Pipaire, Ca l’Anglada o Can Valls. Durante este periodo, mientras la mayoría de pueblos del entorno estaban inmersos de lleno en la revolución industrial, San Julià crecía gracias a la construcción de casas de veraneo. Fue entonces cuando se construyeron edificios emblemáticos como la escuela y Capilla del Roser, obra del arquitecto Manuel Vega gracias a la obra benéfica de Josep Puig i Cunyer, o el Parc de les Set Fonts o Cala Manyana, obras de Miquel Pallàs. Una parte de los edificios incluidos en esta ruta presentan rasgos característicos del modernismo (Can Sunyer o la torre Montseny) o de los estilos historicistas (Saló Catalunya de estilo neo árabe o Ca l'Anglada y Can Valls con detalles de estilo neogótico) pero en muchos de ellos se presentan rasgos de las diferentes tendencias arquitectónicas que convivieron en Catalunya durante este periodo.

MODERNIST ARCHITECTURE, HISTORICIST STYLES AND NOUCENTISTA STYLE XIX-XX s. The route that we present does not have any kind of difficulty, it is plain, runs through the village of the town along 3 km, and passes the landmark buildings of architectural styles of the late nineteenth century and early twentieth century, the modernism and historicist styles. We have also included in this route works Miquel Pallàs (1876-1943): Ca la Manyana, Can Pallàs, Can Menció, Park de les Set Fonts, the building of the antic Escorxador, Ca la Pipaire, Ca l’Anglada o Can Valls. During this period, while most of the surrounding villages were completely immersed in the industrial revolution, San Julià grew with the construction of summer homes. It was then when they build iconic buildings such as schools and the Chapel del Roser, designed by architect Manuel Vega thanks to the charity of Josep Puig i Cunyer, or Parc de les Set Fonts or Ca la Manyana, created by Miquel Pallàs. One of the buildings included in this map show the characteristic features of modernism (Can Sunyer or la Torre Montseny) or historicist styles (Saló Catalunya neo-Arabic style or Ca l’Anglada or Can Valls with details of de gothic style) but in many they have taken from different architectural trends that existed in Catalonia during this period.

Edificis modernistes-historicistes-noucentistes s.XIX-XX

Lista de edificios modernistas-historicistas s.XIX-XX

1. Edifici La Crossandra

2.    Ca La Pipaire
3.     Can Menció.
4.     Saló Catalunya
5.   Ca l’Anglada.
6.     Ca l’Uriach (Vil·la Julia)
7.    Llar Juvenil
8.   Torre Montseny
9.     Can Madirolas
10.   Col.legi El Roser
11.   Capella Mare de Déu del Roser
12.   Ca la Manyana
13.   Ca l’Alvaró
14.   Can Valls
15.   Antic Edifici de l’Escorxador
16.   Edifici Restaurant La Troballa
17.   Villa Mercedes
18.   L’Arca de Noé
19.   Casal Núria
20.   Can Sunyé
21.   Aparador Modernista de l’Estanc

22.   Torre Anita
23.   Can Mir (Vil·la Violeta)
24.   Can Comas
25.   Villa Emilia
26.   Can Condes
27.   Can Pelà
28.   Parc de les Set Fonts
29.   Xalet de Sant Fèlix

30. Can Pallàs

1-Edifici la Crossandra

2-Ca la Pipaire

3-Can Menció

Conjunt de 2 habitatges dissenyat per Miquel Pallàs el 1931. És important fixar-se en la gran balconada de fusta, totalment atípica en l’arquitectura popular del nostre entorn. La façana recorda l’arquitectura tradicional basca, seguint un dels trets del noucentisme. El noucentisme tendeix a adoptar les corrents neopopulars o regionals, per tal de contraposar-se als estils internacionals dominants.

A nivell anecdòtic comentar que Miquel Pallàs construeix galeries en quasi totes les seves obres: galeries i porxades de grans dimensions en les façanes posteriors de Can Valls, Ca l’Anglada, Can Pallàs i Cala Pipaire (actualment desapareguda), i grans galeries de fusta a la façana del Casal Núria i de Can Menció.

4- Saló Catalunya

5-Ca l'Anglada

Edifici dissenyat per Miquel Pallàs (1897), construït com a 2a residència pel Dr.Anglada.

L’edifici segueix l’estil neogòtic podent-se veure en el portal l’entrada (arc de mig punt rebaixat), les finestres laterals, el finestral i balcó central, i en les baranes.

Cal fixar-se en el conjunt de façana: remats de coberta en forma d’agulla o pinacle, els emmerletats, finestres gòtiques i galeries d’arquets rebaixats que travessen les parts altes de les teulades.

Tant en aquest cas com en el cas de Can Valls, quan observem el conjunt ens recorda un palau o petit castell urbà, aquest era un tret de l’arquitectura civil a l’època modernista, recordant les construccions medievals (gòtic civil català).

En aquest cas tornem a veure la galeria a la façana posterior que abarca les 3 plantes.

A la cantonada hi ha una fornícula buida, sembla destinada a la figura de Sant Miquel, però que mai s’hi va col.locar.

6-Ca l'Uriach-Vil·la Julia

7- Llar Juvenil

8- Torre Montseny

9-Can Madiroles

10-Col·legi del Roser

11-Capella del Roser

12-Ca La Manyana

Es tracta de dos edificis dissenyats per Miquel Pallàs.

L’edifici més gran, situat a la cantonada, el va construir Miquel Pallàs el 1902. Disposa d’una gran galeria a la part posterior.

L’edificació més baixa era coneguda com a Ca la Vidua i es va construir el 1924.

Cal destacar els esgrafiats de la façana d’estil clàssic, evoquen imatges i decoració clàssica, i escenes d’oficis locals. Tant en decoració com en composició de l’edifici, es segueix la línea clàssica dins del Noucentisme.

Miquel Pallàs s’inspirà en els esgrafiats de la casa Masferrer a Sant Sadurní d’Osormort, per reproduir-los l’any 1924 a Can Pallàs, però només en una part de la façana de Ca la Vidua.

Aquests són importants perquè mantenen un estret parentiu amb els esgrafiats del Casal Núria, del 1929.

En la franja inferior, corresponent a la base del primer pis, hi figura un rengle de cinc requadres, el primer dels quals és una al·legoria del Temps, amb la representació d’un ancià barbut assegut, sostenint simbòlicament un cercle (la roda del temps). La resta de requadres són al·lusius als quatre elements de la natura: el Foc, representat per un infant que sosté una flama original; l’Aire, representat per un nen que vola damunt d’un ocell gegant; l’Aigua,

representada per un brollador amb ocells i cignes, i la Terra, representada per una dama semi ajaguda que sosté una panera de fruites. Tot un primer conjunt amb una càrrega poètica considerable.

Sobreposada a aquesta franja inferior, n’hi descobrim una altra superior on hi figuren quatre requadres més. En el primer s’hi representa el treball del camp amb l’escena d’un pagès que llaura amb bous. Fora el requadre i reforçant-ne el seu significat, sobre una peanya, la figura

d’un camperol amb barretina que duu en braços una garba de blat. Als seus peus s’hi llegeix Ceres, el nom de la deessa romana protectora de l’agricultura.

13-Ca L'Alvaró

14- Can Valls

L’edifici data del 1792, però posteriorment Miquel Pallàs el va remodelar el 1898, seguint l’estil neogòtic. Podem observar en les obertures i balconada detalls d’estil neogòtic, remats de coberta amb pinacles, i arrebossat de façana marcant les línees dels carreus. Aquest tractament del revestiment exterior és un tret del Modernisme: es solia arrebossar les façanes marcant les línees del material de tancament i es col·locaven sòcols i emmarcats d’obertures amb el mateix arrebossat. Es tractava bàsicament de vestir l’edifici, com si fós un decorat. Per exemplificar-ho només cal fixar-se en les façanes decorades de l’Eixample de Barcelona.

Hi ha una fornícula buida, on hi hauria d’haver anat la figura de St.Jordi, que mai s’ha col.locat.

A la planta baixa hi ha la botiga encara conservada en el seu estat original : inicialment era un estanc que amb el temps va passar a ser una botiga de queviures on es venia de tot. La importància està en el conjunt del mobiliari de fusta (taulells, prestatges) i en les pintures que decoren el sostre, tot conservat en el seu estat original.

A la part posterior hi ha una galeria, a nivell de totes les plantes.